La croada aranzelària de Trump està colpejant al sector europeu dels electrodomèstics. Marques europees com Electrolux, Beko o BSH, amb activitat significativa a Espanya, estan veient com els seus productes perdran marge de competitivitat als EUA a causa d'aquests nous aranzels. Bé és cert que molts fabricants van implantar fàbriques i plantes d'acoblament a Amèrica del Nord; però l'impacte tant en fabricants europeus com asiàtics pot ser enorme a curt termini. Col·lateralment, això implicaria una major pressió en el mercat europeu, a fi d'absorbir les produccions i la facturació destinades als EUA que, òbviament, es veuran reduïdes de manera important.

En paral·lel, moltes pimes espanyoles especialitzades en components o acoblament, integrades en cadenes globals, estan perdent accés a un dels mercats més importants del món. La conseqüència a mitjà termini podria ser una reconfiguració del mapa industrial europeu, amb efectes especialment negatius als països més dependents del comerç exterior.

A més, si les mesures comercials dels EUA provoquen un encariment sostingut de productes importats —com ja s'està veient en determinats sectors tecnològics o industrials— és probable que també augmenten els preus per al consumidor europeu. Menor oferta, menys innovació i major incertesa reguladora acaben encarint la cistella de la compra industrial.

El miratge del retorn industrial

La gran promesa de Trump és que aquestes mesures retornaran les fàbriques als Estats Units. Però les dades desmenteixen eixa possibilitat. Amb plena ocupació i sense una política migratòria que permeta cobrir nous llocs industrials, no hi ha base laboral suficient per a absorbir una reindustrialització massiva. A més, moltes de les antigues cadenes productives ja no existeixen o s'han transformat tecnològicament de manera radical.

El més preocupant no és que aquesta política nasca d'una lectura errònia de les dades, sinó que s'aplique des de la posició de major poder econòmic del planeta. Perquè si qui més ha guanyat amb el lliure comerç decideix dinamitar les seues regles, el cost l'assumeix el conjunt del sistema global. I de manera paradoxal, el primer a pagar eixe preu pot ser el mateix Estats Units.

Més que un pla econòmic, la qual cosa s'està posant en marxa és una enginyeria de poder que usa l'economia com a camp de batalla. Però en fer-ho, s'està alterant un ecosistema del qual els Estats Units ha sigut fins ara el major beneficiari.

El joc de la por i el cost de la urgència

Europa, i Espanya en particular, ha de preparar-se per a un escenari prolongat de tensions comercials amb Washington. No es tracta només de respondre amb aranzels equivalents, sinó de reforçar la competitivitat estratègica dels nostres sectors clau, diversificar mercats d'exportació, protegir la innovació i apostar per l'autonomia tecnològica.

Europa ha de llegir bé aquesta jugada. No n'hi ha prou amb protegir-se dels aranzels, sinó d'entendre que darrere d'ells hi ha una estratègia perquè Europa, la Xina, Mèxic o qualsevol altre soci comercial arribe ràpidament a la taula de negociació amb menys força i més urgència. Trump no vol tancar l'economia estatunidenca; vol redissenyar el tauler global amb regles més favorables… per a ell.

Espanya, com a part d'eixe tauler, necessita adoptar una doble estratègia: protegir els seus sectors sensibles, com el dels electrodomèstics, i guanyar autonomia estratègica en innovació, energia i tecnologia. No podem jugar al vell joc industrial del segle XX, perquè ni tenim la grandària ni el múscul fiscal per a això. Però sí que podem jugar amb intel·ligència.

Perquè alterar el que funciona sempre és arriscat. Però fer-ho sense necessitat, per raons polítiques o ideològiques, pot ser simplement temerari. En aquest nou cicle, qui primer entenga el moviment real sota la superfície del discurs serà qui menys pague les seues conseqüències.

Consulta la notícia original ACI