El que ha aclarit el Suprem és si el temps de permanència en ERTO-*Covid computa com a període cotitzat a l'efecte de futures prestacions contributives de desocupació.

Es tracta del cas d'un treballador que va estar en situació de desocupació i de reducció de jornada per un ERTO-*Covid en diferents períodes compresos entre l'1 d'octubre de 2020 i el 15 de març de 2022.

Extingit el contracte, quan el treballador va sol·licitar la prestació per desocupació, el Servei Públic d'Ocupació Estatal (*SEPE) va calcular la prestació d'eixos dies sense ocupació efectiva i li va reconéixer 600 dies de prestació, computant 1.971 dies cotitzats.

El SEPE va recórrer la decisió al·legant que el període en què va estar el demandant en ERTO no s'ha de tindre en compte a l'efecte del càlcul del període d'ocupació cotitzat.

Ara, el Suprem unifica doctrina basant-se en la seua pròpia doctrina, ja que al novembre de 2023 ja va declarar que no és possible computar les prestacions percebudes de desocupació com a temps cotitzat per a generar un nou període de desocupació.

Llavors, el Suprem va considerar que la normativa especial *Covid 'no introdueix una nova regla de la qual poguera derivar-se que eixa classe de desocupació genere més beneficis que els previstos amb caràcter general, al punt que haja d'entendre's com cotitzat per desocupació i permeta lucrar un nou període de prestació'.

Consulta la notícia original ACI