Any nou, cistella de la compra nova. La supressió de l'IVA als aliments de primera necessitat i la baixada del 10% al 5% a aliments com la pasta i l'oli ha sigut una de les mesures més comentades del Govern en el poc que portem de 2023.

La iniciativa ha sigut rebuda amb una certa desconfiança per part dels consumidors i especialment d'organitzacions com *Facua o l'OCU. A penes dies després si es fes pública, l'Executiu va anunciar que verificarà amb “un sistema de seguiment de l'evolució dels preus” que aquestes rebaixes de l'IVA beneficien ”íntegrament” al consumidor “sense que l'import de la reducció puga dedicar-se totalment o parcialment a incrementar el marge de benefici empresarial amb el consegüent augment dels preus”.

A més de controlar aquesta pujada dels preus, els beneficis d'aquesta mesura no acaben de veure's entre els consumidors, encara que hi ha notables rebaixes en la majoria dels productes.

Els supermercats, qüestionats en la baixada dels preus

Aquest temor amb el qual van rebre els consumidors la mesura no era infundat i el dia 3 de gener, Facua va denunciar que huit cadenes de supermercats havien incomplit la baixada de l'IVA en diferents productes. Aquest dijous, han ampliat la seua denúncia altres 11 articles, nou dels quals segueixen sense corregir.

Són sis productes en Carrefour, dos en Alcampo, dos en *Hipercor (tots dos ja corregits) i un en Dia, amb els quals la xifra de 46 irregularitats denunciades inicialment s'amplia a 57.

Facua ha precisat que Carrefour i Alcampo han corregit la pràctica totalitat de preus en els quals s'havia advertit d'anomalies, però mantenen sense repercutir la baixada de l'IVA als quals l'associació revela ara. *Aldi també hauria corregit la totalitat dels seus preus.

Tal com informen des de l'organització, la cadena amb més casos, Dia, ha adaptat correctament els preus de 12 dels 13 productes de la primera denúncia. Eroski ha fet el propi amb sis de les huit irregularitats i *Lidl amb quatre de cinc productes denunciats.

A més, Facua ha detectat que Hipercor i Carrefour van pujar el preu d'una sèrie d'aliments després de l'anunci realitzat el 27 de desembre i abans que entrara en vigor la mesura. La primera ho va fer amb sis productes dins de la línia de llegums marca El Corte Inglés i Carrefour amb sis fruites i verdures.

- Rubén Sánchez, portaveu de Facua afirma: “No se sap quines empreses estan controlant competències. El discurs que s'està controlant el mercat és impossible, perquè a Espanya hi ha prop de 24.000 botigues d'alimentació i és impossible que s'estiguen controlant totes”

Aquestes correccions s'han produït, tal com compta el portaveu de *Facua, Rubén Sánchez al *HuffPost, després de la publicació del primer estudi. “Hem vist que tenim ací influència en el que estava passant, primer, perquè els poden multar pel que ha ocorregut, i no descartem que a vegades hi haja hagut determinats errors i no hagen fet aqueixa adaptació, que han esmenat després de les dades d'aquesta denúncia”, explica.

Sánchez recalca que a més no hi ha transparència respecte als mecanismes de control. “No se sap quines empreses estan controlant competències. El discurs que s'està controlant el mercat és impossible, perquè a Espanya hi ha prop de 24.000 botigues d'alimentació i és impossible que s'estiguen controlant totes”, emfatitza.

“La qüestió és saber quins mecanismes de control s'estan posant en marxa i si s'estan vigilant els preus dia a dia en les cadenes comercials o determinades botigues que es prenguen com a mostra, etc.”, assenyala.

Sánchez també es queixa que no es demane la col·laboració de les entitats autonòmiques per a aquest control i cita l'estudi dut a terme per la Direcció General de Consum de Balears, que és l'únic en el seu àmbit.

“Si ho feren la resta de comunitats tindríem unes dades més detallades per a enviar a competència perquè pogueren multar i podrien vigilar botigues d'àmbit provincial o regional, que hi ha cadenes que només estan en determinades comunitats autònomes”, apunta.

L'oli, el formatge i els ous, els productes que més impacte han tingut

Tenint en compte que la mesura suposa una baixada percentual del preu —d'un 4% en el cas dels productes de primera necessitat i d'un 5% en el cas de pastes i olis—, no representa un gran estalvi per al ciutadà, excepte en determinats productes el preu dels quals és més elevat i el percentatge, per tant, és més alt.

“Una rebaixa d'un 4% en els productes bàsics no es nota perquè en molts d'ells el preu és baix. En una barra de pa d'un euro, un 4% d'un euro, són quatre cèntims. La major part de productes, suposant que els supermercats traslladen aqueixa baixada de preus, suposen un estalvi escàs”, explica Antoni Cunyat, professor col·laborador dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC.

“En altres productes com l'oli d'oliva, l'estalvi pot ser major, però no li soluciones a una família arribar a la fi de mes”, recalca. De fet, en l'anàlisi elaborada pel *HuffPost el passat 3 de gener, l'oli era un dels productes que més baixava.

Per exemple, la rebaixa més acusada dels productes analitzats de *Mercadona s'observa en la botella d'1 litre d'oli d'oliva verge extra Hacendado, que va passar de costar 5,90 euros a 5,63 aquest 3 de gener: 27 cèntims menys que correspon al 5% aprovat per a aquest producte.

També s'observa en altres productes com els ous i el formatge en el cas d'altres supermercats com *Alcampo. La dotzena d'ous frescos de categoria A i classe M Producte Alcampo ha baixat 36 cèntims entre el 28 de desembre i el 3 de gener. De nou el formatge marca una de les rebaixes més significatives, en aquest cas de 0,37 euros.

Malgrat això, Rubén Sánchez nega que hi haja un producte que haja tingut una baixada global en tots els supermercats. “No hi ha un producte que haja baixat de forma generalitzada, no totes les empreses han baixat els olis de la mateixa forma, no es pot generalitzar”, afig Sánchez.

 “Una rebaixa d'un 4% en els productes bàsics no es nota perquè en molts d'ells el preu és baix. Una barra de pa, un euro, un 4% d'un euro, són quatre cèntims. La major part de productes, suposant que els supermercats traslladen aqueixa baixada de preus, suposen un estalvi escàs”

 - Antoni Cunyat, professor col·laborador dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC

Una mesura que es nota a mig fer en la butxaca del consumidor

Tots dos coincideixen que aquesta mesura no és de gran impacte per al consumidor. No obstant això, l'Associació d'Usuaris Financers (*Asufin) apunten a un estalvi d'un 10% de mitjana en la cistella de la compra després d'analitzar cinc cadenes de supermercats.

Segons les seues dades, en *Mercadona la compra mitjana va passar de 33,69 euros a 31,09 entre el 29 de desembre i el 2 de gener, amb un estalvi de 2,60 euros; entre aqueixos mateixos dies, en El Corte Inglés la rebaixa va ascendir a 5,52 euros, des dels 35,49 euros de 2022 als 29,98 euros de 2023.

En Carrefour, segons Asufin, es va passar de 33,87 euros a 31,73, una rebaixa de 2,14 euros. Mentre que en *Alcampo, l'estalvi va arribar als 4,24 euros des dels 30,32 als 26,08 euros, i en Dia, el descompte va fer que la cistella mitjana passara de 35 euros a 31,68.

Segons dades de la Creu Roja i Generalitat de Catalunya, la despesa d'una família per a menjar de manera saludable necessita 520 euros al mes, incloent-hi productes frescos com a carn o peix que no han tingut rebaixa de cap mena, per la qual cosa l'estalvi seria bastant per davall del 10% de *Asufin.

Sánchez recorda que des de Facua no demanaran una rebaixa en l'IVA de la carn ja que no consideren que aquesta siga la mesura adequada per a l'estalvi, a més el Govern ha deixat clar que no aplicaran una baixada a aquests productes com han demanat associacions de consumidors, patronals empresarials i el PP.

Això és bàsic per a Cunyat, qui dona per fet que aquesta mesura no està destinada específicament per a l'estalvi. “Aplicant una mica de matemàtica i de lògica, aquesta mesura és inefectiva si es vol ajudar a les famílies més desfavorides, també és regressiva perquè l'estalvi és tant per al que no arriba a final de mes com per al milionari”, apunta.

Des de l'Associació Espanyola de Consumidors (Asescon) consideren que la mesura és “positiva”, però “clarament insuficient”. “Que els productes baixen un 4 o un 5% pràcticament no es nota quan hi ha pujada en alguns d'ells per damunt del 30%”, expliquen. A més, detallen en el seu comunicat que la pujada de l'IPC tant al gener com al desembre ha sigut “desorbitada” destacant per exemple, el sucre que va pujar 50% en aquest any, la llet i la farina, que l'han fet un 37%, l'oli d'oliva, un 35%, o els ous, un 30%.

Alternatives: limitació de preus o xecs d'ajuda

Davant aquesta situació, els especialistes apunten a altres possibles solucions més beneficioses per al consumidor com la limitació de preus o els xecs d'ajuda a les famílies que el necessiten.

Tanmateix, això no exclou la insistència per al compliment de la normativa actual. “Considerem clau el compliment de les mesures perquè alguna cosa reduirà la despesa del consumidor”, matisa Sánchez.

No obstant això, el portaveu de Facua demana al Govern limite els preus d'aliments bàsics. “Que ho faça emparant-se en la legislació que ja existeix que és la Llei de comerç de 1996, que es va aprovar amb consens de totes les formacions polítiques i que inclou un article que permet al Govern posar preus màxims”, afig.

A més, Sánchez acusa que “les grans cadenes s'estan folrant com mai perquè han augmentat els marges de benefici”. “Han aprofitat un any concret de gran confusió, amb grans pujades de la llum i la gasolina i uns certs fabricants i cadenes de distribució han dit ‘si puja molt la llum i la gasolina i ací no passa res, pugem molt els preus dels aliments a veure què passa’. I no ha passat res. Realment no hi ha hagut una intervenció del Govern en els preus, la mesura és alguna cosa tan light com eliminar l'IVA o baixar-ho”, afig.
Sánchez emfatitza que als grans supermercats “no els repercuteix la baixada de l'IVA”. “A l'inrevés, poden guanyar més si no apliquen correctament la rebaixa de preus. Al final, no ixen perjudicats en absolut ni se'ls retalla un àpex el marge de beneficis, que és el que calia fer retallar marges emparant-se en la llei de comerç”, assenyala.

Cunyat tampoc veu benefici en aquesta mesura, però dubte que la limitació de preus siga la solució. “Limitar els preus el que fa és que els mercats no funcionen bé. Per exemple, si limites el preu dels olis d'oliva a un màxim de 2 euros el litre poden donar-se situacions que una empresa a Espanya puga vendre'l a França per 10 euros el litre. El que farà probablement és això, provocant escassetat del producte a Espanya. No solen ser bones mesures, Veneçuela és un exemple. Ha de fer-se en casos puntuals i excepcionals”, explica.

L'expert fa un anomenat a una “mesura quirúrgica” destinada a aquells que el necessiten i no una com aquesta que beneficia tant a grans rendes com a rendes baixes.

Respecte al xec d'alimentació de 200 euros que també va promoure el Govern, Cunyat li veu llacunes pel tràmit burocràtic que cal seguir. “Els 200 euros és un pagament únic ha de demanar-se entre febrer i març, des que es demane fins que es concedisca maig. A més, has de demanar-ho a través de la seu electrònica de l'Agència Tributària, per la qual cosa tens entrar amb certificat digital, etc”, destaca.

“El problema que té aqueixa mesura és que quan arribe siga molt tard i si ha de sobreviure amb 200 euros, malament anem. Pense en mesures més quirúrgiques, un xec que siga més automàtic. L'Agència Tributària té suficient informació de tots com per a saber si eres de renda baixa o no, imagina't una família amb situació de marginalitat no tindrà un certificat digital”, apunta.

Per a ell, això seria “més barat per a tots que la baixada de l'IVA” perquè *supon focalitzar els recursos en persones de renda baixa.

Consulta la notícia original AQUI